Així és com ha quedat finalment la pintada "integral" de les façanes de la seu judicial de Xàtiva en el Palau d'Alarcó. El resultat, per a més de 240.000 €uros, és més que mediocre.
.jpeg)
.jpeg)
El Palau d' Alarcó no és un edifici qualsevol, per la qual cosa el resultat de la intervenció hauria d'haver sigut excel·lent. Estem parlant d'un dels principals tresors arquitectònics de la ciutat, declarat BIC des del 27 de gener de 1981.
Està considerat com l'edifici civil, no públic, més monumental de Xàtiva, tot i estar datat al segle XVIII -considerant que la seua construcció es va realitzar després de l'incendi de la ciutat el 1707, però que va haver acabat abans de 1730-, hi ha evidències de la seua existència al segle XVII, quan era residència de la família Cabanilles, comtes del Casal. Posteriorment va pertànyer a la família de Pedro Guerola. El 1760 Carlos Ruiz d'Alarcón va comprar l'edifici, passant a donar-li el seu nom. Després va ser, des de seu del Govern Civil de la província de Xàtiva, a col·legi, sindicat, fàbrica i magatzem, fins que l'any 1981 ja en ruïnes i a punt de ser enderrocat, va ser adquirit per l'Ajuntament, passant a propietat municipal. Va ser restaurat pels arquitectes Camilo i Cristina Grau García el 1983. En l'actualitat alberga els jutjats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada