22 de maig de 2026
MANIFEST FINAL PER LA PACIFICACIÓ DEL TRÀNSIT EN EL BARRI ANTIC, L'ACCESSIBILITAT I CONTRA LA SATURACIÓ ACÚSTICA
Veïns i veïnes, ens hem reunit hui ací, en el cor de la nostra ciutat, el Barri antic de Xàtiva, ciutat amb més de dos mil anys d'història i amb un entorn que va ser declarat Bé d’Interès Cultural en 1982. Un espai que hauria de ser l’orgull de la nostra història i un lloc de convivència entre els majors i els jocs de xiquets i xiquetes, un lloc de passeig i de descans merescut per al veïnat. Un espai que, per les seues característiques, haguera de tenir un tracte amb una especial sensibilitat a causa de la seua extrema fragilitat. Malauradament un lloc ferit de gravetat a conseqüència d'una política urbanística d'abandó sistemàtic per part de les nostres Administracions durant tants i tants anys. Oblits i més oblits de tantes i tantes promeses electorals que cauen en un calaix passades les eleccions. Un lloc i un model de vida que se'ns escapa de les mans amb el pas dels anys i pel qual estem disposats a lluitar, sí, lluitar per recuperar el nostre barri. I estem ací, convocats per l'Associació veïnal del Barri antic perquè la realitat que patim els veïns i veïnes amb eixe abandó del nostre barri és absolutament intolerable. 1. Denunciem la saturació insuportable de trànsit. Els nostres carrers estrets, dissenyatss per a l'escala humana, han sigut convertits en un circuit de velocitat i en dreceres per a vehicles que busquen evitar les rondes. El soroll insuportable de motors, vehicles que circulen a velocitats prohibides i el trànsit pesat han segrestat la tranquil·litat de les nostres llars que posen en perill la integritat de les persones. 2. Denunciem la contaminació acústica crònica. El soroll no és només una molèstia, és un factor de malaltia i deterioració de la salut mental i física. La combinació de trànsit incessant, botzines i la falta de control en les zones d'oci, convertix les nits i els dies en un infern per al descans de les famílies, les persones majors i els xiquets. 3. Denunciem la degradació del patrimoni. Un entorn BIC no pot ser compatible amb el fum, la vibració constant d'edificis històrics pel pas de camions i la deterioració del paviment. El Barri antic no és un pàrquing, és la nostra llar i un tresor patrimonial que s'està enfonsant sota les rodes de l'insolidari trànsit de pas. 4. Denunciem les difultats que tenim per no poder fer les compres en els comerços del nostre barri sense haver d’apartar-nos per a donar pas al trànsit, gaudir de parlar amb el veïnat mentre fem la compra. Estimem el nostre comer de proximitat. 5. Denunciem la multitud de problemas que hi ha en el nostre barri per a tenir una accessibilitat universal, inclús en els edificis públics. Com diu el prestigiós urbanista Jordi Borja: “L'espai públic és el lloc de la ciutadania, el lloc on es manifesta la societat civil, on s'exercix la democràcia”. Hui, este espai està en mans dels cotxes i de l'irrespectuós i escandalós oci. Com recorden els moviments de ciutats on sí es pot caminar: “Pacificar el trànsit no és un capritx, és una necessitat de salut pública i una obligació per a recuperar l'espai per a les persones”. NO DEMANEM, EXIGIM: - Compliment estricte de les ordenances municipals, especialment en referència a la saturació acústica, salut pública, ocupació il·legal de la via pública i accessibilitat. - Conversió en zona de vianants real i efectiva de les vies principals del Barri antic, limitant l'accés exclusivament a residents i vehicles autoritzats, servicis d'emergència, càrrega i descàrrega en horaris establits. - Pla integral de mobilitat i pacificació que reduïsca el trànsit d'agitació i elimine al màxim el trànsit de pas. - Instal·lació de mesures de control de soroll i vigilància permanent (radars, cambres de control d'accés, cambres acústiques) per a garantir que les ordenances municipals es complixen, especialment en zones d'alta saturació. - No demanem, EXIGIM, un Barri antic amb vida que permeta l'habitabilitat i el descans dels seus veïns durant les 24 hores del dia, i el compliment estricte de les Ordenances municipals sobre ocupació il·legal de la via pública, especialment en les zones d'oci.
- Exigim l'habilitació d'aparcaments exclusius i gratuïts per al veïnat del Barri antic (aparcaments taronges)
- El veïnat del Barri antic té dret a l'habilitació de xicotets parcs i zones de jocs per als xiquets i xiquetes del barri.
- Exigim una senyalítica clara de preferència per als vianants en tot el Barri antic
- Exigim l'extensió del bus urbà amb un xicotet recorregut cap al Barri antic
-Exigim l’eliminació de barreres arquitectòniques per a tenir una accessibilitat universal en el nostre barri. El Barri antic de Xàtiva és de tota la ciutadania de Xàtiva, és el nostre principal patrimoni i pot ser un verdader motor econòmic de la ciutat en la mesura en què sapiem equilibrar la seua riquesa amb un urbanisme respectuós amb la vida de la gent.
PER UN BARRI ANTIC DEL VEÏNAT!
PER UN BARRI ANTIC DIGNE I VIU!
PER UN BARRI ANTIC SEGUR I SILENCIÓS!
PER UN BARRI ANTIC ACCESSIBLE! PACIFICACIÓ DEL TRÀNSIT JA!
MANIFEST NASARA
Bona vesprada a totes i tots, em dic Nasara i sóc veïna del casc antic. De matí i a migdia quan anem i tornem de l’escola, el meugermài joenssentimmolt angoixatsperque a eixes hores passen molts cotxes i molt ràpid i no tenim quasi vorera per sentir-nos protegits, sans i estalvis. A més, els meus pares em conten que quan ells eren menuts eixien a jugar amb els seus amics i amigues a la porta de sa casa, al carrer o a la plaça més propera. El carrer era un lloc on jugaven a la tella, al sambori, a les boletes, a la pita amagar…, era un espai on les famílies es coneixien, compartien el seu temps d’oci i en les nits d’estiu s’eixía a prendre la fresca i a xarrar mentre els xiquets i xiquetes jugaven tranquil·lament al seu voltant. Avuí en día, molts dels menuts disposem de moltes coses materials i tecnològiques com tot tipus de joguines, televisors, tablets i també tenim activitats extraescolars… , però ens falta tindre el carrer, el parc, la plaça per fer amics, jugar com abans es feia i moure’ns pel barri, per a créixer plenament feliços, sans i lliures. L’article 13 de la Convenció sobre els Drets del Xiquet diu que “Totes les xiquetes i els xiquets tenen dret a la llibertat”. És molt difícil ser lliure quan el meu carrer está invadit per cotxes, per l’escàndol de l’oci vespraner i nocturn del cap de setmana o manca d’espais verds i segurs al barri.
Ens sentim molt orgullosos de viure en aquests barris perque el veïnat és més proper, perquè ens encanta viure en un entorn ple d’història, on tothom ens coneguem, però han de canviar moltes coses perquè puguem sentir-nos tranquils i realment feliços en ell. Necessitem un gran canvi en molts sentits. Moltes gràcies.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada